Especialment en els ànecs, els mascles solen gaudir de colors més llampants i vistosos que les femelles i les cries, que són de colors més críptics. Això és deu a què els mascles tenen la funció de ser vistos i agradar, mentre que les femelles han de prioritzar els colors discrets per a no ser detectades pels depredadors quan estan covant els ous.

D’aquest fet se’n diu dimorfisme sexual, i respon a una estratègia de supervivència concreta d’algunes espècies mentre que hi ha molts altres ocells que tant el mascle com la femella són aparentment idèntics.