Aquest picot rep el nom de garser perquè els colors blanc i negre del seu cos recorden la garsa, un ocell molt abundant i conegut a les nostres contrades.

L’anatomia d’aquesta espècie està totalment adaptada als seus curiosos hàbits: disposa d’una llengua llarguíssima que utilitza per buscar insectes entre l’escorça dels arbres.

Quan la recull, l’enrotlla com una mànega de bombers al voltant del crani i la utilitza d’amortidor, imprescindible per protegir el cervell quan pica fortament els arbres.

La cua té dos plomes centrals especialment rígides que utilitza a mode de piolet. Això li serveix per grimpar millor pels tronc si, a més, li fa de molla , fet que fa que augmenti el poder destructor a l’hora de fer els forats a la fusta.