L’ànec cullerot es caracteritza pel seu bec ample i aplanat, desproporcionat en relació amb el cap, que utilitza com un sedàs per filtrar petits organismes i restes vegetals en suspensió a l’aigua. Aquesta adaptació li proporciona un clar avantatge a l’hora d’alimentar-se i defineix la seva manera elegant i característica de cercar aliment.

Els mascles presenten un plomatge vistós, amb tons verds i blaus al cap i un pit blanc que contrasta amb els flancs castanys, fet que els fa fàcilment recognoscibles en llacs i aiguamolls. Fora de l’aigua, però, són força maldestres caminant, especialment l’ànec cullerot, a causa de la seva peculiar complexió.

Aquesta espècie té una estratègia de muda singular: canvia totes les plomes de les ales alhora, cosa que li impedeix volar durant algunes setmanes. Durant aquest període de vulnerabilitat, els mascles adopten un plomatge més discret. Aquesta fase rep el nom d’«eclipsi».

Adaptat a diversos hàbitats aquàtics, l’ànec cullerot és molt valorat pels observadors d’ocells tant per la seva aparença singular com pel seu particular mètode d’alimentació.