El seu cant el fa un dels ocells més famosos del món, però pocs saben quina aparença té.

Té una estratègia de reproducció parasitària: un cop aparellades, les femelles cerquen nius amb ous d’altres espècies d’ocells més petits i en dipositen un de propi, i ho fan en més d’un niu. Els pares adoptius, gràcies al mimetisme dels ous del cucut, covaran i alimentaran el pollet com si fos propi. Un cop neix el poll, expulsa instintivament tots els ous i pollets (si n’hi ha) que l’envolten, fins a quedar-se tot sol.

Les espècies parasitades a l’Estany solen ser boscarles de canyar o rossinyols bords, petites, i es crea una esclavitud per als pares adoptius, que han d’alimentar un poll enorme fins que, un cop sigui adult, salti del niu cantant cucut!