És un dels ocells més petits que tenim a Europa. Molt lligat al bosc de ribera, el mascle aprofita la flor dels àlbers (populus alba) per començar a teixir diversos nius alhora, i un cop gairebé els té enllestits és la femella qui tria el que més la convenç i llavors els dos acaben de construir el tub d’entrada.

En molts indrets de la plana de Lleida es coneixen com a “sabatetes”, pel fet que un cop acabat el niu, té una forma i textura que recorda als peücs de llana que es posen als nadons.