Les cigonyes no tenen siringe (òrgan que permet emetre sons i imitar-ne d’altres) i, per això, la seva manera de comunicar-se és a través de repicar el bec tot arquejant el coll enrere per amplificar-ne el so.

L’any 1972 només nidificaven a Catalunya deu parelles de cigonya blanca. Els projectes de reintroducció i la protecció han permès incrementar notablement la seva població.

Durant tota la seva vida solen mantenir la mateixa parella, i cada any acostumen a utilitzar el mateix niu per reproduir-se. No hi ha dimorfisme sexual entre gènere.